Formo part del grup del que hem anomenat “apassionats” o altrament dit “afectats per una passió”, en aquest cas la d’ensenyar llengües. Bé, potser l’adjectiu no acaba de ser del tot adequat, però sí que és cert que m’interessa l’ensenyament de llengües. Sé que la carrera de Traducció i Interpretació no està enfocada per a persones que es vulguin dedicar a ensenyar anglès, francès, alemany, català o castellà, però no podem negar que és una sortida professional que sempre ens pot treure d’un “apuru” mentre busquem/trobem una feina (ben pagada) de traducció o correcció.
De totes maneres, sóc conscient que amb aquesta assignatura no aprendré a ensenyar una llengua. Ara bé, m’agradaria que a través de la interacció amb el professor i amb la resta d’alumnes puguem explicar i comentar les experiències que hem tingut com a mestres de llengua (si és que ho hem estat i/o encara ho som), les dificultats amb què ens hem trobat i les activitats que hem hagut de plantejar per ajudar als alumnes a aprendre d’una manera divertida i eficient a la vegada.
Recordo que quan estudiava anglès a l’escola el que aprenia més fàcilment era el vocabulari que utilitzàvem en els jocs. Fèiem equips,cada un amb el nom d’un color, i havíem de fer unes proves; va ser així com vaig aprendre els noms dels colors. Fèiem bingos; així vaig aprendre els números. Jocs de memòria pel vocabulari del menjar. I un llarg etcètera. Reconec que tot l’anglès que he après no ha estat fent jocs, però em van servir per aprendre moltes coses sense adonar-me’n. També vaig anar a una acadèmia d’anglès des de ben petita, amb professors nadius, i amb molta interacció professor-alumne. Les classes eren amb grups reduïts i això permetia avançar ràpidament.
La meva llengua materna és el català. A casa, a l’escola, amb els amics, a les botigues, amb la gent del carrer i per telèfon: sempre amb català. La iaia de part de pare era andalusa, i li havia de parlar en castellà. En les nostres converses no hi faltaven frases com “me fa malo el queixalo”, “he penxado la txaqueta en el penxador”, “passame el oli para amanir”, “lo he guardado en el calaixo”. La iaia reia, però m’entenia. De totes maneres, a l’escola, a les poques classes que fèiem de castellà, vaig aprendre que una muela és una dent situada a la part lateral de la boca i que a vegades duele, que se cuelga la chaqueta en una percha, que el aceite serveix per aliñar i que les coses es guarden al cajón. Bé, ara a vegades també em surt alguna catalanada quan parlo en castellà, però per descomptat no tenen aquest nivell. L’escola, la televisió, i Barcelona m’han ensenyat el castellà, i el fet de viure en una comunitat bilingüe m’ha permès desenvolupar el castellà com la meva segona llengua. Ara la domino, però crec que domino mil vegades millor el català, segurament perquè penso en aquesta llengua.
I ara que dic això de “pensar en una llengua”, recordo que una professora d’anglès que vaig tenir a l’acadèmia ens deia sempre que abans d’anar a dormir penséssim 5 minuts en anglès. I realment funciona, crec que és un bon mètode per interioritzar les estructures i el vocabulari que sabem.
Pensa en quina llengua penses.
